traumatismes dentals

Els traumatismes dentals són una de les principals causes d’atenció dental i una veritable emergència odontològica. Les causes són variades, però les caigudes solen ser freqüents quan el bebè està aprenent a caminar i no coordina bé els moviments, i en les etapes en què els nens aprenen a anar amb bicicleta i augmenten les activitats de major contacte.

Existeixen certs factors que predisposen a les fractures dentals i les laceracions de teixits facials. Entre els principals es troben:

• Nens amb incisius superiors protruïts (sortits) i falta de segellat dels llavis, que no protegeixen les dents en el moment del cop.
• Trastorns convulsius (epilèpsia), sordesa i ceguesa.
• Trastorns d’hiperactivitat.

Existeixen diferents graus de traumatismes; no obstant això, davant qualsevol traumatisme a la cara o el cap, s’ha de consultar el dentista perquè faci els exàmens corresponents per descartar seqüeles més greus.

Les majors complicacions, tant en les dents primàries com en les permanents, ocorren per falta d’atenció odontològica immediata.

Full didàctic, veure grandària completa

Fractura d´esmalt i dentina

Laceració del llavi i el fre labial

Abscés dental després d´un cop

Relació entre les dents de llet i les permanents

• Que tot traumatisme a la cara ha de ser avaluat clínica o radiològicament per un odontòleg per descartar lesions majors en els teixits tous i durs de la boca.
• Que el temps que transcorre entre l’accident i la consulta dental ha de ser tan curt com sigui possible (dues hores).
• Que el mitjà de transport de la dent o fragment trencat ha de ser preferentment llet.
• Que les dents de llet anteriors tenen l’arrel molt a prop de les dents permanents, amb la qual cosa el traumatisme pot afectar la dent permanent que es forma per sota.
• Que “petites” fractures en les dents poden causar la mort del nervi (polpa), tant en les dents primàries com en les permanents.
• Que el canvi de color d'una dent és generalment un signe de necrosis pulpar (mort del nervi) que ha de ser avaluada per un professional.
• Que cal tenir sempre el telèfon de l’odontopediatra a mà, ja que els traumatismes són una situació d’emergència inesperada.

Traumatisme a la geniva i l´incisiu

Canvi de color per necrosis polpar

Les nostres recomanacions davant d’un possible traumatisme en el teu fill són:

• Posa’t en contacte amb un odontopediatra immediatament, a qualsevol hora. El temps és vital per al pronòstic.
• En cas que es fracturi un tros de dent o se surti del tot, procura sempre recuperar-lo i transportar-lo en llet a la consulta. Si això no és possible, es pot col·locar en sèrum o dintre de la mateixa boca.
• Les dents de llet avulsionats (que han sortit per complet de la boca) no es reimplanten pel perill de danyar la dent permanent.
• Les dents permanents avulsionades han de ser manipulades sempre per la corona (part blanca) i reimplantades immediatament. Com més temps passin fora de boca, pitjor serà el pronòstic.
• Tota dent permanent fracturada ha de ser tractada per evitar lesions a llarg termini en el nervi.
• El teu odontopediatra et comentarà els tipus de tractament existents d’acord amb el tipus de traumatisme que hagi patit el teu fill.